dimarts, 10 de novembre del 2009

El nen amb el pijama de ratlles


Avui hem fet el visionat d'aquesta pel·lícula tot coincidint, gairebé, amb la caiguda del mur de Berlín.

Ha volgut ser un homenatge a totes aquelles persones que d'una manera o altra van patir uns episodis vergonyosos de la història de la humanitat (o deshumanitat?).

Malgrat la narració pot ser interpretada com a 'crua realitat' per part de molts espectadors, crec que el seu visionat, amb una acurada presentació que ha contribuït a desdramatitzar d'alguna manera els fets representats, contribueix a prendre consciència de quant de mal poden fer els radicalismes, els integrismes, la intolerància, sigui del signe o del color que sigui.

La setmana vinent farem el treball de reflexió al voltant d'aquelles parts del film o de la memòria històrica que ens ajudi a ser conscients i a evitar que cap altre fet d'aquest estil pugui tornar a repetir-se mai a la vida.



Sinopsi

La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de John Boyne, un best seller internacional i un enorme èxit de crítica. Narra la fascinant història d'una inversemblant amistat entre dos nens que viuen a ambdós costats de la tanca d'un camp de concentració.

Berlín, 1942 – Bruno té nou anys i desconeix totalment el significat de la Solució Final i de l'Holocaust. No és conscient de les espaordidores crueltats que el seu país està fent patir als pobles d'Europa. Tot el que sap és que el seu pare ha ascendit en el seu treball i que ha passat de viure en una confortable casa de Berlín a una zona solitària on no hi ha gran cosa que fer i sobretot ningú amb qui jugar. Tot canvia, però, quan coneix en Shmuel, un nen que viu una estranya existència paral·lela a l'altra banda de la tanca de filferro i que, com tots els que hi viuen allí, vesteix un uniforme similar a un pijama de ratlles. L'amistat de Bruno amb Shmuel marcarà la fi de la seva innocència infantil. Les seves trobades secretes desemboquen en una amistat les conseqüències de la qual seran sorprenents i devastadores.


diumenge, 8 de novembre del 2009

49a Marxa de Regularitat - Fotos

Ha estat un dia ventós, mooolt ventós, però justament per aquest motiu, la pluja no hi ha fet acte de presència.

Així que, amb una mica de retard a la sortida i amb un itinerari força planer i bonic, nens i pares han pogut gaudir d'un matí coneixent un altre dels rodals de Sabadell.

Els petits molt cansats, els grans més espavilats (almenys això deien), però tots molt contents.

L'any que ve serà la número 50, serà festa grossa?
















dissabte, 7 de novembre del 2009

49a Marxa de Regularitat


Us recordo que la reunió informativa es farà avui dissabte a les 7 de la tarda.

Podreu consultar els dorsals i els horaris de sortida, així com altres informacions a l'adreça següent: 49a Marxa de Regularitat.

No hi podré ser a la reunió perquè avui estic "lligat" a un curs d'Actualització científica per a mestres a Terrassa durant tot el dia.

Demà ens veiem.

Bona sort a tots i totes.


dimecres, 4 de novembre del 2009

Màxim Comú Divisor - MCD


El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és el major divisor possible de tots ells. Si el màxim comú divisor de dos nombres és 1, aleshores aquests nombres es diuen coprimers o primers entre ells.

  • Tot i que podem anar provant nombres naturals un per un fins trobar el m.c.d., existeix un mètode general per trobar-lo. Consisteix en fer la descomposició de tots els nombres en factors primers i prendrem NOMÉS els factors comuns a TOTS ELLS amb el seu menor exponent. Multiplicant aquests factors comuns trobem el màxim comú divisor.

Per exemple, de les descomposicions de 6936 i 1200,

6936 = 23 · 3 · 172
1200 = 24 · 3 · 52

podem deduir que el seu m.c.d. és 23 · 3 = 24 (ja que només són comuns els 2 i els 3 i aquests són els de menor exponent).



Exercicis de mcm i de MCD

Per anar practicant i, tal com hem quedat avui a classe, us passo un parell d'exercicis.

1.- BOSSES I BOTONS

L'Andreu té els botons ficats en bosses. En la capsa A hi té bosses de 24 botons cada una i en la capsa B hi té bosses de 20 botons. Sabent que té el mateix nombre de botons en les dues capses, quants botons té en cada capsa? Prova a donar tres solucions diferents del problema.


2.- COLLARETS DE COLORS

La Maria i en Jordi tenen 25 boles blanques, 15 boles blaves i 90 boles vermelles. Volen fer el major nombre possible de collarets sense que sobri cap bola.
a) Quants collarets iguals poden fer?
b) Quantes boles de cada color tindran els collarets?


diumenge, 1 de novembre del 2009

Poesia

Un bonic llibre de poesia a l'abast de tots.

El mínim comú múltiple (m.c.m.) - Teoria

Aquesta imatge correspon a l'anomenat GARBELL D'ERATÒSTENES (criba de Eratóstenes, en castellà). Si feu clic a la imatge veureu com s'obtenen els diferents nombres primers (fins al 120) aplicant els criteris de divisibilitat.

El mètode general per calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres consisteix en fer la descomposició dels nombres en factors primers i després prendre els factors comuns amb el major exponent amb què apareguin i els factors no comuns també amb el seu major exponent. Multiplicant tots aquest factors trobem el m.c.m.
Per exemple,
  • Calcular el m.c.m. (6936 i 1200)

Després de les descomposicions en factors primers de 6936 i 1200, ens queda...

6936 = 23 · 3 · 172
1200 = 24 · 3 · 52

Triem els més grans dels factors comuns (24 i no 23 que és més petit; un dels 3 perquè són iguals) i els no comuns (52 i 172). Així doncs, serà...

m.c.m. (6936, 1200) = 24 · 3 · 52 · 172 = 346 800.