I avui, finalment, ha arribat el dia de posar punt i final a la vostra estada a l'Escola del Sol, encara que tenim la pretensió que continuï essent la "vostra escola" per sempre més.
Molts són els anys que heu passat plegats... alegries, discrepàncies, ensurts, afecte, amor... són paraules que podrien, juntament amb d'altres, emmarcar tots i cadascun dels moments que heu viscut a l'Escola.
Aquesta mateixa tarda, en una celebració carregada d'emocions i d'afecte, els alumnes dels cursos inferiors s'han acomiadat de vosaltres. En un plis-plas, tot era un mar de llàgrimes, gairebé tothom somicava o plorava a cor què vols.
M'ho esperava. Els distanciaments sempre són dolorosos i aquest no podia ser menys. Paraules tranquilitzadores per part de professors que, per més que ho provessin, també eren incapaços de contenir les llàgrimes. I és que per nosaltres, els professors, és una alegria veure la vostra progressió, els vostres avenços, però també hi ha una bona dosi de "sensació de buit" quan una promoció deixa l'Escola.
En el meu cas, ja fa una bona pila d'anys que faig de tutor de 6è. Ja hauria d'estar acostumat. Però res, no hi ha manera.
Dono les gràcies a tots els pares i mares i als alumnes i a les alumnes per aquest curs que m'heu deixat compartir, juntament amb els altres professors.
També he agraït que em vinguéssiu a dir adéu (encara que sigui l'última vegada com a tutor). També haig de confessar que m'ha sabut greu que algun de vosaltres ha plegat a la tarda sense ni dir-me adéu. Ell sabrà perquè ho ha fet, però m'hagués agradat poder desitjar-li un bon estiu.
