Avui hem fet el visionat d'aquesta pel·lícula tot coincidint, gairebé, amb la caiguda del mur de Berlín.
Ha volgut ser un homenatge a totes aquelles persones que d'una manera o altra van patir uns episodis vergonyosos de la història de la humanitat (o deshumanitat?).
Malgrat la narració pot ser interpretada com a 'crua realitat' per part de molts espectadors, crec que el seu visionat, amb una acurada presentació que ha contribuït a desdramatitzar d'alguna manera els fets representats, contribueix a prendre consciència de quant de mal poden fer els radicalismes, els integrismes, la intolerància, sigui del signe o del color que sigui.
La setmana vinent farem el treball de reflexió al voltant d'aquelles parts del film o de la memòria històrica que ens ajudi a ser conscients i a evitar que cap altre fet d'aquest estil pugui tornar a repetir-se mai a la vida.
Sinopsi
La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de John Boyne, un best seller internacional i un enorme èxit de crítica. Narra la fascinant història d'una inversemblant amistat entre dos nens que viuen a ambdós costats de la tanca d'un camp de concentració.
Berlín, 1942 – Bruno té nou anys i desconeix totalment el significat de la Solució Final i de l'Holocaust. No és conscient de les espaordidores crueltats que el seu país està fent patir als pobles d'Europa. Tot el que sap és que el seu pare ha ascendit en el seu treball i que ha passat de viure en una confortable casa de Berlín a una zona solitària on no hi ha gran cosa que fer i sobretot ningú amb qui jugar. Tot canvia, però, quan coneix en Shmuel, un nen que viu una estranya existència paral·lela a l'altra banda de la tanca de filferro i que, com tots els que hi viuen allí, vesteix un uniforme similar a un pijama de ratlles. L'amistat de Bruno amb Shmuel marcarà la fi de la seva innocència infantil. Les seves trobades secretes desemboquen en una amistat les conseqüències de la qual seran sorprenents i devastadores.
